43. Sense manies

Vinyeta 43

Títol

Comença amb S.

Lema

Sobre alimentat = Plica particularment plena.

Poema model

Declamava jo tot sol metre abocava cabassades de sal a la bóta

Ignoro la caiguda dels anys i els segles
La raça la sang la terra la llar
Só l’aura tendra entre el vellut de mil cares
El gemec de les nits la tramuntana negra
Só el gorc més vell dels quers que banya eternament la mar
El rou diví en els calzes dels estanys
La flor i la fulla dels zefirs celestes
La sang de les brases labials
La pell lasciva dels fruits El pa tou de la boira
La mel de les fonts La veu dels soterranis
Só el pleniluni màgic als arxipèlags lacustres
Sement dels puigs altius a l’illa encantada
La pluja entre xarols La menta dels oasis
La sal la sorra i el paper de vidre
Só el gorc perdut entre els estels
La llavor escampada entre núvols de borra
Goma solar i sutge vespertí
Ocell imbatible en la selva inviolada
El muscle vital dels animals salvatges
La tangent del teu cos L’escull entre infinits
Só el braç voluptuós dins un sac de farina
El litògraf dels cels La capçana polar
Só l’equador viril l’aiguamoll incorrupte
La cabellera d’aigües del teu cor
Cascada de laves en les teves entranyes
Só de la meva imatge la còpia negativa
Projectada pels segles en sèries incomptables
Damunt la làctia muralla dels teus somnis.

J. V. Foix

Edició consultada:
Poesia Moderna.
Riquer – Miquel i Vergés – Teixidor, Antologia General de la Poesia Catalana.
Barcelona, Janés, 1936.

Declamava tot sol

pdf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s