7. Dimecres de síndria

Vinyeta 7

Títol

Comença amb D.

Lema

Fet d’ara = Anècdota d’altar.

Poema model

I

…ut explicentur stagna, ceu iaceant lacus,
scruposum ut alti verticem montes levant…

T’escric, oh amic, sota una llum terrible,

sota una llum com per tornar-se bojos,
com per fugir i no tornar a casa
en any i mig aproximadament
i fer allò que Ramon Llull diria,
amb molt d’encant, vida d’anacoreta,
oint, perduts, ocells, arbres i fonts,
la brisa breu agitant unes fulles,
procediments de les seues vinyetes
—aquell encís de línia insistida,
desodorant la fresca i pura prosa—;
però no puc: condemnat a la llum,
allò que he fet és córrer la cortina,
creant, així, un règim penombrós,
ordre discret de llum tranquilitzada,
d’intimitat dubtosa i aclarida.

Des d’on t’escric escolte, a la badia,
amb el permís dels elements marítims,
enjogassats amb tant de cos propici,
el meu vaixell, jo diria que encara
impacient per tornar als oceans.
Tampoc no puc: he d’atènyer negocis,
el vil metall, que deien els romàntics,
i també aquells altres negocis: coses
de llit, ja saps, car duia, rebalsada,
tal quantitat de semen que m’alarma.
Mai no he pogut fer com feia Catul,
i he viscut amb absurda abstinència
fa prop d’un any, sempre damunt les ones.

També he sentit el desig de complaure’t,
i ara, després d’haver-me ben dutxat,
i havent-me pres uns glops de poliol,
intente fer narració benigna
de molt obscures navegacions.

Em cou als ulls la claredat extrema
d’aquest matí, i em costarà moltíssim
açò d’haver d’escriure unes paraules,
freqüentment amb cesura a la quarta.

Amb el permís de la nostra amistat,
deixe el que faig i bec aigua del cànter.

La dona jeu, tota nua, pel llit,
i mire, absort, la seua orografia.

Molt lloaran la feina topogràfica,
el meu treball tenaçment geogràfic;
mai no sabran que, en descriure certs llocs,
he pensat molt, amb un enyor grandíssim,
molt dolços caus, molt eròtiques cales
d’un cos només, l’extens cos d’una dona.

He de seguir, i seguiré després.

Ara —permet— faré ací punt i a part.

Vicent Andrés Estellés

Edició consultada:
IV. Ora marítima.
Manual de Conformitats. Obra completa 3.
València, 3 i 4, 1977.

Nota

Aparentment, el darrer mot de l’epígraf hauria de ser levent (o leuent):

ut excplicentur stagna, ceu iaceant lacus,
scruposum ut alti uerticem montes leuent

com s’estenen els aiguamolls, com dormiten els estanys, com les muntanyes elevades alcen llur cim rocallós

Ruf Fest Aviè.
Periple [Ora maritima].
Introducció, text, traducció i notes de Pere Villalba i Verneda.
Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1986.

Poemes Andrés Estellés

pdf

Anuncis

2 responses to “7. Dimecres de síndria

  1. El mar i l’èxit, quina relació tindran?

    poemes 3,7, 8,41,47…

    La recerca segeueix sent apassionant

  2. En aquest llibre els èxits, si no són simplement fallits, són almenys provisionals i estantissos, i deixen un regust arnat.
    Es poden buscar associacons entre les glosses del llibre. Però també entre els poemes model. Insisteixo que aquests són només models formals, però també comuniquen informació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s