Títol
Vers 13 del sonet.
Lema
Ràdio de galena = Radiografia practicada a una metgessa.
Poema model
Recança
Ja no et veuré aquest any, oh casa bruna
del vell Montseny, d’antigues gràcies:
no faré cap, de sobte, al clar de lluna
entre el camí de les acàcies.
No veuré pas el masover immutable,
flairant al bosc i a la fumera;
no em bordaran els cans vora l’estable
encara roncs de la cacera.
No us trobaré passant com cada dia
el sant Rosari al volt de taula,
ni acabarem tots junts la lletania
abans de dir-nos cap paraula.
Ni Margarida, que és imperativa,
de mes amors farà riota;
ni jo veuré de la tenebra esquiva,
rosa de neu, eixir Carlota.
I no res d’En Tristany, que el món retia,
don Joaquim podrà contar-me;
ni perquè a vila no l’escometia
se’m picarà la tia Carme.
Ni l’endemà no tornaré de missa
per un tirany que m’acontenta
on hi ha un safareig que s’esclarissa
i abelles d’or entre la menta.
Ni en la famosa galeria, vora
tenint les copes d’aigua fresca,
oh amic!, de rimes parlarem una hora;
ni ens menjarem com una bresca
el moscatell, d’una rossor infinita,
veient davant, entre la pau serena,
del gloriós sant Segimon l’ermita
que fa l’ullet darrera la carena.
Josep Carner
Edició consultada:
Auques i ventalls.
Obres completes. Poesia.
Barcelona, Selecta, 1957.
la bassa de les oques 