Títol
Comença amb P.
Lema
Paleta viva = Obrera de la construcció que sobreviu a una caiguda.
Poema model
31
La soledat de tu i jo sols
fa més vague el foc que en mi pensa;
tu, amb la suspesa indefensa
pregunta dels ulls —per on vols
comprendre’m i estimar-me alhora,
com els infants—, un nu moment
m’atures sobre el lent corrent
sense fi a esperar, ni vora,
d’un oci on el món desfés
l’esperit, sa màscara pura,
i ens deixés units per sa obscura
sang, oh dolç animal, només,
en un las amor sens paraula,
més vell que la més vella faula.
Carles Riba
Edició consultada:
Estances. Llibre Segon. B (1929-1930).
Poesia.
Obres completes.
Barcelona, Edicions 62, 1965.
Nota
En anomenar Tamar un dels personatges que apareixen a la glossa he volgut fer un homenatge al dibuixant, pintor, geòmetra, escenògraf, polemista, historiador i teòric de l’art, pedagog i novel·lista Francesc Arola i Sala, cosí del meu avi (Frederic Vintró i Arola). És autor de la novel·la La esclava Thamar (Barcelona, Academia Arola, sense any de publicació). Ja a la coberta de l’edició en rústica s’hi especifica: “Novela histórica y descriptiva de los tiempos bíblicos. Radiada con éxito clamoroso por la emisora «Radio Catalana» de Barcelona. Espléndidas ilustraciones del mismo autor.” La radiació va tenir lloc al llarg dels anys 1927 i 1928.
L’esclava Thamar (o Tamar) de Francesc Arola no sembla tenir res a veure amb les Tamars de la Bíblia (la que va tenir dificultats amb Onan, fill de Judà, la filla de David i la filla d’Absalom). La seva història recorda més aviat, vagament, amb molts adjectius i adverbis, la d’una Esther d’intel·ligència més justeta, amb empelts de Salammbô i de Quo vadis. Thamar és una esclava jueva venuda a Sardanàpal, rei d’Assíria, que aconsegueix fugir a Jerusalem. A la fi resulta que era cosina del nabí Jonàs. Després del penediment de Nínive i de l’abdicació de Sardanàpal (convertit en anacoreta), Thamar esdevé reina d’Assíria, i torna a Nínive amb el seu marit i la seva filla (de nom, precisament, Esther!).
L’autor carrega les tintes en la descripció de la vida dissipada i cruel de Nínive. No ho diu, però en els temples d’Astarté (Istar) s’hi devien menjar força panses i pomes (vegeu nota a la glossa 15).
Vull encomanar-me a l’oncle Francesc, com era —i és— costum d’encomanar-se als déus lars en emprendre una llarga aventura. Conscient, això sí, de la distància que hi ha entre les riques il·lustracions del seu llibre i les humils vinyetes de l’auca, i de l’alta improbabilitat que les glosses que acompanyen aquestes vinyetes siguin mai considerades dignes d’escampar-se per radiodifusió.1
____________________________________________________
1 En el mateix llibre s’hi troben anuncis d’altres obres del mateix autor. Entre ells el següent, prou curiós: “Las Bellas Artes y los anarquizantes. Interesantísimo folleto, radiado en síntesis por la emisora E.A.J.1 — Radio Barcelona. En este cuaderno el autor expone magistralmente la Teoría del Arte puro e incontaminado, clásico y heroico, librando una batalla campal contra el mal gusto, el cubismo y el derrotismo anárquico del campo del Arte. Éxito inmenso de este folleto, que se vende a 0’50 ptas.”
la bassa de les oques 