Figura
Oca (11). El mar.
Títol
Conté la cadena fònica “oca”.
Lema
Illa verda = Reducte de lubricitat en un univers cast.
Poema model
…
— pour un fou qui triche,
Quand de son glissement de tour elle fait choix,
La reine ; — au sein d’un char funéraire, une croix
En violettes, pour une croix en poussière
D’améthystes à noir écrin : — une brassière
De wagon, pour le bout culotté d’un vieux stick ;
— Pour les boulettes dont, à table, un gris loustic
Bombarde un bec d’ami, les sphères choquant, lourdes,
Un passe-boule ; — un mur à béquilles, à Lourdes,
Pour la page à l’envers d’un zélé tout petit
A grands A ; — le croûton par manque d’appétit
Laissé, quand la serviette y touche, non pliée,
Pour un doigt de gant à cordon blanc ; — oubliée,
Une alliance en plein coin clair de lavabo,
Pour l’O d’or d’un pli chic ; — cherchant l’absent bobo,
Pour un rouleau d’anglais taffetas, une pièce
D’enroulé satin rose ; — un ballon, pour l’espèce
De capsule à filet qu’on fait vaporiser ;
— Quand d’un bas on l’expulse, un œuf à repriser,
Pour ce qui d’une chèvre, avec retard, clôture
L’allègement ; — pour un reste à mésaventure
De muette mitaine, une flûte de Pan ;
— Pour l’oignon d’or qui fuit, taquinant son tympan,
D’un soupeur ivre à plat le gilet blanc, l’aphone
Bassinoire qu’on sort d’un lit ; — dès qu’il plafonne,
Un échappé ballon d’enfant dans un ciel beau,
Pour un rouge pâté d’huissier ; — un noir tableau
Qu’approprie un torchon, pour le front haut d’un nègre
Qui, s’épongeant, poisse un mouchoir ; pour une allègre
Mine de plomb, son doigt humide ornant d’un nom
Un embué carreau ; le même à dire « non »
Servant, horizontal, pour une pointe sombre
De boussole bougée ; — attiédi donneur d’ombre,
Quand sévit l’astre, pour un couvre-nuque, un mur
De tente à toit plat ; — pour un blanc cheveu de mûr
Blond, la sèche égayant un fouillis de havanes ;
— Pour deux anneaux serrant mal des doigts diaphanes
D’amaigri, ceux au cirque où deux bras ont plongé ;
— La feuille en plant où gît le compas en congé
D’un géomètre absent, pour une montre morte
Carrée ; — à s’étonner prêt si l’étape est forte,
Pour un campylomètre utilisé, l’avant
D’une brouette au pas :
…
Raymond Roussel.
Continuació del poema model 45.
Nota
En la glossa es fa esment de la “botifarra de segó”. Només hem localitzat aquesta menja, de qualitats gastronòmiques no comprovades, en la cançó popular La serra vella, cantada per Josepa Boloix Pasqual, puntaire, a Sant Vicenç dels Horts el 29 d’agost de 1931, segons es recull en la “Memòria de la missió de recerca de cançons i músiques populars realitzada per Joan Tomàs i Joan Amades pel Baix Llobregat i altres terres, del 10 d’agost al 30 de setembre de 1931, per comanda del «Cançoner Popular de Catalunya»”. Memòria inclosa dins la publicació Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, volum XIV, a cura de Josep Massot i Muntaner (Barcelona, Abadia de Montserrat, 2004).
Vull tenir un record aquí per al mestre Tomàs, que, a més de les puntaires del Baix Llobregat, s’esforçava a fer cantar els díscols alumnes del Col·legi de Sant Ignasi.
Serra, serra vella,
caldo d’estella.
Escolà major,
botifarra, botifarra;
escolà major,
botifarra de segó.
Mestressa, porteu aigua,
que la serra se’n va enlaire.
Mestressa, porteu vi,
que la serra no pot seguir.
Mestressa, porteu cansalada,
que la serra està embussada.
Mestressa porteu ous,
que demà serà dijous.
Malgrat l’ofici de la cantadora, aquesta no em sembla pas una cançó de puntaires, sinó de fusters. Totes aquestes referències a la serra, que bé podria ser una angelical serra d’or (vella significaria antiga), a més de l’al·lusió clerical representada per l’“escolà major”, emparenten aquesta cançó amb la glossa corresponent.