57. A més s’han acabat els diners

Títol

Vers 13 del sonet.

Lema

Ràdio de galena = Radiografia practicada a una metgessa.

Poema model

Recança

Ja no et veuré aquest any, oh casa bruna
del vell Montseny, d’antigues gràcies:
no faré cap, de sobte, al clar de lluna
entre el camí de les acàcies.

No veuré pas el masover immutable,
flairant al bosc i a la fumera;
no em bordaran els cans vora l’estable
encara roncs de la cacera.

No us trobaré passant com cada dia
el sant Rosari al volt de taula,
ni acabarem tots junts la lletania
abans de dir-nos cap paraula.

Ni Margarida, que és imperativa,
de mes amors farà riota;
ni jo veuré de la tenebra esquiva,
rosa de neu, eixir Carlota.

I no res d’En Tristany, que el món retia,
don Joaquim podrà contar-me;
ni perquè a vila no l’escometia
se’m picarà la tia Carme.

Ni l’endemà no tornaré de missa
per un tirany que m’acontenta
on hi ha un safareig que s’esclarissa
i abelles d’or entre la menta.

Ni en la famosa galeria, vora
tenint les copes d’aigua fresca,
oh amic!, de rimes parlarem una hora;
ni ens menjarem com una bresca

el moscatell, d’una rossor infinita,
veient davant, entre la pau serena,
del gloriós sant Segimon l’ermita
que fa l’ullet darrera la carena.

Josep Carner

Edició consultada:
Auques i ventalls.
Obres completes. Poesia.
Barcelona, Selecta, 1957.

Recança

pdf

56. Xauxa

Títol

Comença amb X.

Lema

Cadena perpètua = Dipòsit del vàter que no tanca bé.

Poema model

13
Martín Antolínez se vuelve a la ciudad

          Spidiós el caboso     de cuer e de veluntad.
Sueltan las riendas     e pienssan de aguijar.
Dixo Martín Antolínez,     el Burgalés leal:
“veré a la mugier     a todo mio solaz,
”castigar los he     commo abrán a far.
”Si el rey me lo quisiere tomar,     a mi non m’incal.
”Antes seré convusco     que el sol quiera rayar.”

14
El Cid va a Cardeña a despedirse de su familia

          Tornavas don Martino a Burgos     e mio Çid aguijó
pora San Pero de Cerdeña     quanto pudo a espolón,
con estos cavalleros     quel sirven a so sabor.
          Apriessa cantan los gallos     e quieren crebar albores,
quando llegó a San Pero     el buen Campeador;
el abbat don Sancho,     cristiano del Criador;
rezaba los matines     abuelta de los albores.
Y estava doña Ximena     con çinco dueñas de pro,
rogando a San Pero     e al Criador:
          “Tú que a todos guías,     val a mio Çid el Campeador.”

15
Los monjes de Cardeña reciben al Cid.—Jimena y sus hijas llegan ante el desterrado

          Llamavan a la puerta,     i sopieron el mandado;
Dios, qué alegre fo     el abbat don Sancho!
Con lumbres e con candelas     al corral dieron salto,
on tan grant gozo reçiben     al que en buen ora nasco.
“Gradéscolo a Dios, mio Çid”,     dixo el abbat don Sancho;
“pues que aquí vos veo,     prendet de mí ospedado.”
Dixo el Çid,     el que en buen ora nasco:
“graçias don abbat,     e so vuestro pagado;
”yo adobaré conducho     pora mí e pora mios vasallos:
”mas por que me vo de tierra,     dovos çinquaenta marcos,
”si yo algún día visquiero,     seervos han doblados.
”Non quiero far en el monesterio     un dinero de daño;
”evades aquí pora doña Ximena     dovos çient marcos;
”a ella e a sus fijas e a sus dueñas     sirvádeslas est año.
”Dues fijas dexo niñas     e prendetlas en los braços;
”aqui vos las acomiendo     a vos, abbat don Sancho;
”dellas e de mi mugier     fagades todo recabdo.
”Si essa despenssa vos falleçiere     o vos menguare algo,
”bien las abastad,     yo assí vos lo mando;
”por un marco que despendades     al monesterio daré yo quatro.”
Otorgado gelo avie     el abbat de grado.
          Afevos doña Ximena     con sus fijas do va llegando;
señas dueñas las traen     e adúzenlas en los braços.
Ant el Campeador doña Ximena     fincó los inojos amos.
Llorava de los ojos,     quísol besar las manos:
“Merced, Canpeador,     en ora buena fostes nado!
”por malos mestureros     de tierra sodes echado.

16
Jimena lamenta el desamparo en que queda la niñez de sus hijas.—El Cid espera llegar a casarlas honradamente

“Merçed, ya Çid,     barba tan complida!
”Fem ante vos     yo e vuestras ffijas
”iffantes son     e de días chicas,
”con aquestas mis dueñas     de quien so yo servida.
”Yo lo veo     que estades vos en ida
”e nos de vos     partir nos hemos en vida.
”Dadnos consejo     por amor de santa María!”
          Enclinó las manos     la barba vellida,
a las sues fijas     en braço las prendía,
llególas al coraçón,     ca mucho las quería.
Llora de los ojos,     tan fuerte mientre sospira:
“Ya doña Ximena,     la mi mugier tan complida,
”commo a la mie alma     yo tanto vos quería.
”Ya lo veedes     que partir nos emos en vida,
”yo iré y vos     fincaredes remanida.
”Plega a Dios     e a santa María,
”que aun con mis manos     case estas mis fijas,
”e quede ventura     y algunos días vida,
”e vos, mugier ondrada,     de mí seades servida!”

Anònim

Edició consultada:
Cantar primero. Destierro del Cid.
Poema de Mío Cid. Edición, introducción y notas de Ramón Menéndez Pidal.
Madrid, Espasa-Calpe, 1971.

Poema de Mío Cid

pdf

55. William J. Hypperbone

Títol

Comença amb W.

Lema

Acció de gràcies = Participació financera sense cost.

Poema model

Two in the Campagna
Men an Women, 1855

I

I wonder do you feel to-day
          As I have felt since, hand in hand,
We sat down on the grass, to stray
          In spirit better through the land,
This morn of Rome and May?

II

For me, I touched a thought, I know,
          Has tantalized me many times,
(Like turns of thread the spiders throw
          Mocking across our path) for rhymes
To catch at and let go.

III

Help me to hold it! First it left
          The yellowing fennel, run to seed
There, branching from the brickwork’s cleft,
          Some old tomb’s ruin: yonder weed
Took up the floating weft,

IV

Where one small orange cup amassed
          Five beetles,—blind and green they grope
Among the honey-meal: and last,
          Everywhere on the grassy slope
I traced it. Hold it fast!

V

The champaign with its endless fleece
          Of feathery grasses everywhere!
Silence and passion, joy and peace,
          An everlasting wash of air—
Rome’s ghost since her decease.

VI

Such life here, through such lengths of hours,
          Such miracles performed in play,
Such primal naked forms of flowers,
          Such letting nature have her way
While heaven looks from its towers!

VII

How say you? Let us, O my dove,
          Let us be unashamed of soul,
As earth lies bare to heaven above!
          How is it under our control
To love or not to love?

VIII

I would that you were all to me,
          You that are just so much, no more.
Nor yours nor mine, nor slave nor free!
          Where does the fault lie? What the core
O’ the wound, since wound must be?

IX

I would I could adopt your will,
          See with your eyes, and set my heart
Beating by yours, and drink my fill
          At your soul’s springs,—your part my part
In life, for good and ill.

X

No. I yearn upward, touch you close,
          Then stand away. I kiss your cheek,
Catch your soul’s warmth,—I pluck the rose
          And love it more than tongue can speak—
Then the good minute goes.

XI

Already how am I so far
          Out of that minute? Must I go
Still like the thistle-ball, no bar,
          Onward, whenever light winds blow,
Fixed by no friendly star?

XII

Just when I seemed about to learn!
          Where is the thread now? Off again!
The old trick! Only I discern—
          Infinite passion, and the pain
Of finite hearts that yearn.

Robert Browning

Edició consultada:
Poetry & Prose.
With an Introduction and Notes by Sir Humphrey Milford.
London, Oxford University Press, 1966.

Two in the Campagna

pdf

Ripoll a Serra d’Or

Tria personal

Jordi Vintró
La bassa de les oques
Labreu edicions, Barcelona, 2010.

Si bé va començar publicant Cançons per a en Jaume el 1985 —un interessant volum de poemes il·lustrats i dedicats a un nen—, la veritable revelació de Jordi Vintró com a poeta es produí el 1997 amb Insuficiència mitral, premi Aula de Poesia de Barcelona 1996: aquest extens poema d’una trentena de pàgines anava acompanyat de la traducció castellana, a càrrec del mateix autor, que en conservava l’esquema mètric —una cascada ingent de decasíl·labs de rimes apariades— i en constituïa una versió fidel i lliure, una transposició a una altra llengua en què el poema es recreava amb tanta precisió com falta de literalitat —citem-ne només els dos primers versos en ambdues versions: «La terra aquesta que no sap fer res / sinó fer gala d’un perfil obès» es convertia en «Esta bola del mundo que procura / sólo pavonear su desmesura». S’hi teia evident, doncs, un virtuosisme que no queia en la simple exhibició brillant, sinó que arribava carregat de sentit; un gust pel poema narratiu de probables arrels anglosaxones, i una ironia constant que no hi treia profunditat.

La bassa de les oques continua —després de Cartes de sotamà, de 2006— en la mateixa línia. Al llarg de més de quatre-centes pàgines, hi retrobem el gust pel poema extens i narratiu i per la ironia desfermada, en aquest cas en un aparent to costumista. Si Cançons per a en Jaume ja anava acompanyat de dibuixos, en aquest cas s’inclou al final un joc de l’oca —dibuixat per l’autor mateix, originàriament en plastidecor sobre paper higiènic—, les diferents il·lustracions del qual van encapçalant cadascun dels poemes. S’insinua així que ens trobem davant d’un joc, a la manera dels del grup Oulipo o, en menor manera, la Rayuela de Julio Cortzar; un joc reforçat pel fet que cada poema parteix d’un model poètic previ, recreat lliurement. El lector encuriosit pot trobar informació sobre aquest procediment característic del llibre, i d’altres, al bloc labassadelesoques.wordpress.com —citat a l’inici del llibre—, on l’autor els explica poc o molt detalladament. La cosa més important, de tota manera, és cabussar-se en els poemes, deixar-se endur per les rimes enjogassades, la intenció satírica i el virtuosisme formal, i recrear-se en una poesia d’aparença lleugera i entenedora que, de tota manera, enganya, perquè no comporta ni facilitat formal o lingüística ni, encara molt menys. obvietat. Més complex que no pot semblar a primer cop d’ull, La bassa de les oques ens convida a seguir ei joc; i, tot i que es recomana anar-ho fent a petites dosis per l’extensió i, de vegades, la densitat del volum. la veritat és que val la pena posar-s’hi.

Josep M. Ripoll
Serra d’Or, Abril 2011.

Serra d’Or, Abril 2011

L’Alguer

El dia 16 de juny hi ha una lectura a l’Ateneu Alguerès (aquí a tocar). Hi sou tots benvinguts.

Una vista de L’Alguer.

I ara una foto de la lectura que hi va haver a la casa Orlandai.

54. Tanoca!

Figura

Oca (12). El cel.

Títol

Conté la cadena fònica “oca”.

Lema

Niu d’àguiles = Munió de perspicaços.

Poema model

…
                                                     — quand, d’un cheval savant,
La croupe a décrit son rond, pour une torsade,
Ses jambes de devant fixes ; — par temps maussade,
Quand la prolonge un V, l’aiguille à bons conseils,
Pour le bout d’un cheveu fourchu ; — pour deux orteils
Vus par un trou de bas, ce qu’encadre un malade
Fond de culotte ; — pour de la lourde salade
Parmentière, des blancs qu’en tas sur un damier
Met un bavard aux doigts distraits ; — pour le premier
Papier soyeux tombé d’une carte cornée,
Un gris dallage en verre uni ; — pour ce qu’ornée
De clous une semelle a dans la crotte empreint,
Un solitaire sans billes ; — lorsqu’il n’étreint
Rien, un saint brassard blanc, en montre, pour un brave
Nœud tout fait du soir ; — noire, une moustache à grave
Manque de nerf si la mouche meuble son arc,
Pour un point d’orgue ; — quand brille à la pluie un parc,
L’intact fond d’un brisé pot de terre, pour une
Jaune paillette à trou ; — lorsqu’ils choient à la brune,
Pour des haricots verts sautant d’un plat, d’étroits
Feuillets de jalousie ; et tard, dans les endroits
Commerçants, d’entassés plis jaunes, pour des pommes
Qu’un fricoteur souffla mal ; — pour ces gais bonshommes
En papier qu’un plafond balance au bout d’un fil,
Les pendus après la neige ; — fruit d’un civil
Baiser, l’aqueux rond d’un gant blanc, pour une marque
D’égoutté chalumeau ; — pour celle qu’un monarque
A pour hochet, la main faite en marbre d’après
La dextre d’une belle ; — entiché du progrès,
Un Peau-Rouge en complet, pour un môme à rougeole ;
— Vu ses rayures, pour une prise rigole
A glissade de choix, un usagé chemin
A lancer les vaisseaux ; — pour un bec sans carmin
D’anémique au lit qui fume, un poing à bougie ;
— Quand queute un effronté, sa bille non rougie,
Pour une perle ronde à tige d’or pâli
Qu’on sort d’un ruban vert ; — l’appendice poli
D’un chien gris, pour l’antenne à bruit d’un métronome ;
— Pour l’interne rectangle où le tailleur nous nomme,
La suscription mise, une enveloppe aux durs
Flancs de toile ; — rageuse injuste à coups futurs,
La mailloche, au concert, pour un bout débonnaire
D’appui-main ;
…

Raymond Roussel.
Continuació del poema model 50.

pdf

53. És al sud

Figura

Daus (2).

A la glossa apareixen uns “daus” de formatge.

Títol

Anagrama de “els daus”.

Lema

Arbre de lleves = Tronc on els reclutes graven les seves inicials.

Poema model

…
Jo només de lluny t’he vist,
Vagabunda, quan passaves
i aclaries casa endins
amb la teva llambregada.
No vull més. Amb cor gentil,
mai no et pararé la taula
ni amb domàs et faré el llit:
no diguessis que et temptava.
No t’espero fins al cim
de la darrera pujada.

Clementina Arderiu.
Continuació del poema model 26.

pdf

52. Model

Figura

La presó.

El protagonista és castigat i retingut.

Títol

La “Model” és una presó acreditada.

Lema

Carbassa crua = Suspens amb conseqüències.

Poema model

A Horaci

Príncep afable de la docta lira,
mestre y custodi de la forma bella,
tu qui cenyires de llorer y murta
                   doble corona:

ara toléra que una mà atrevida
passi a mon poble la qu’ab tal fortuna
tu transportares al solar de Roma
                   cítara grega.

Aspra y ferrenya sonarà en ses cordes
fines la llengua de ma patria dura;
mes també noble hi sonarà: ma patria
                   filla es de Roma.

Filla de Roma per la sanch, pel geni,
clara y robusta com sa mare antiga,
guarda en ses terres per llevor de gloria
                   cendra romana.

Sí: dins sa terra’l cavador atònit
òssos y marbres y joyells hi troba,
armes, monedes y penons qu’ostenten
                   l’àguila augusta.

Bella ma patria és ademés. Viuría
sens anyorança ta divina Musa
dins exa terra que cenyeix la blava
                   mar de Sirenes.

Illa es galana, ahont el sol de Grecia
brilla puríssim, y d’ardenta sava
pròdich, li dóna ab lo rahim alegre
                   l’àtica oliva.

Déxa, donchs, ara que dins ella evoqui
clàssiques formes, y l’antiga Musa,
just ab sos propis ornaments, ma patria
                   veja somriure.

Ara que folla l’invocada Furia,
febre als poetes inspirant, ungleja
l’harpa plorosa, y entre fanch destila
                   fonts d’amargura,

oh! còm anyora mon afany les clares,
dolces fontanes del Parnàs helènich!…
Mestre, ab ta bella, cisellada copa,
                   déxamhi beure.

Déxa que tasti la sabor antiga
qu’omple tes odes y dins elles dura,
com un vi ranci de Falern que guarden
                   àmfores belles.

Nèctar poètich ab que’l cor s’anima,
febre y deliris d’embriach no dóna;
dóna la calma de l’Olimp, la sana
                   força tranquila.

Qui de tal nèctar troba’l gust, no cerca
l’or, ni les armes, ni’l domini frèvol:
l’art és sa vida, qu’entre goigs ò penes
                   guarda segura.

Ah! púgin altres a palaus que habiten
grogues les ansies ab l’afany hidròpich,
negres insomnis qu’en un llit de plomes
                   posen espines.

Vàgen al forum, hont febrosa turba
crida y s’empayta disputant la presa
que la Fortuna dins la pols humana
                   llança per riure.

Puga jo, a l’ombra del nadiu boscatge,
seny y bellesa agermanar ¡oh artista!
seny y bellesa qu’ab ta lira formen
                   digna aliança.

Sí: que a tes obres el bon seny, Horaci,
guia la dansa de gentils estrofes,
tal com Silenus, el vell gris, guiava
                   dansa de nimfes.

Elles, ben àgils y formant corona,
donen al ritme la lleugera planta:
riuen les Gracies, y se sent l’efluvi
                   d’alta ambrosía.

Miquel Costa i Llobera

Edició consultada:
Horacianes.
Poesies de Miquel Costa y Llobera.
Barcelona, Ilustració Catalana, c. 1925.

Carmen Campi Doctoris

pdf

51. Es perd la tècnica del sargit

Títol

Vers 12 del sonet.

Lema

Mitja ensarronada = Guarniment de cama entaforat en una bossa.

Poema model

Hôtels

La chambre est veuve
Chacun pour soi
Présence neuve
On paye au mois

Le patron doute
Payera-t-on
Je tourne en route
Comme un toton

Le bruit des fiacres
Mon voisin laid
Qui fume un âcre
Tabac anglais

O La Vallière
qui boite et rit
De mes prières
Table de nuit

Et tous ensemble
Dans cet hôtel
Savons la langue
Comme à Babel

Fermons nos portes
À double tour
Chacun apporte
Son seul amour

Guillaume Apollinaire

Edició consultada:
Alcools.
Paris, Gallimard, 1999.

Hôtels

pdf

Orlandai

El 12 de maig hi ha una lectura a la casa Orlandai de Barcelona, a les 20:00. No és segur que la distribució del temps sigui la prevista en el programa. Tampoc és probable que un servidor  llegeixi només poemes de La bassa de les oques, potser massa llargs per a lectures d’aquest tipus. Ja es veurà.

Aquí hi ha una fotografia de la presentació del dia 7 de maig a Arenys de Mar.