15. Grans propòsits d’esmena

Vinyeta 15

Títol

Comença amb G.

Lema

Tomàquet escaldat = Pendó escarmentat.

No he sabut trobar la identificació de “tomàquet” amb “pendó”, vivíssima a Arenys, a cap diccionari. Apareix, això sí, a la lletra de la cançó El meu hàmster va anar a Cuba, de Quimi Portet.

Hola ratolí, suau i petit;
sóc el teu cantant preferit.
Jo em moro per tu i tu et mors per mi
i pel meu vers atrevit.

El meu hàmster va anar a Cuba… i què?
doncs jo me’n vaig a Marraqueix.
Si hi ha una dona que té mal de cap,
proveu de fer-li menjar peix.

Ai, ai! Manta i carretera;
fer el tomàquet pel món sencer.
Ai, ai! Carretera i manta
i una noia que vol dir-se Odette.
Ai, ai! Manta i carretera,
carquinyolis, pets de monja i mel.
Ai, ai! Carretera i manta
i els teus llavis de pur caramel.

Sóc llatí com ho era en Ciceró,
criat al món del canaló.
Moc els malucs amb gràcia i distinció
però de cert no sé els malucs què són.
Tu ja saps que jo t’estimaré
ben bé fins l’últim combregar
i si el meu hàmster va anar Cuba… què?
Doncs jo me’n vaig a Sabadell.

Ai, ai! Manta i carretera;
fer el tomàquet pel món sencer.
Ai, ai! Carretera i manta
el meu somni és que em diguin Josep.
Ai, ai! Tot un món per fer-hi el préssec;
carquinyolis, pets de monja i mel.
Ai, ai! Carretera i manta
i els teus llavis de pur caramel.

El meu hàmster va anar a Cuba

Poema model

Tans ricx clergues vey trasgitar

Tans ricx clergues vey trasgitar
          enaisi col trasgitaire,
          que·l filha c’an de comayre
fan lur nepta al maridar;
et atruep ne d’autres fols vers
          que an tan d’ipocrizia
          c’om non conoys lor bauzia
ni·ls enjans don lor ven l’avers.

Ay, fals clergue, e cals devers
          es fassas tan gran folia
          e que·l be mostres tot dia?
Es be fols doncx vostres volers.
Bos pastres non deu anc prear
          sas fedas per nulh afaire,
          e que vos o vulhatz faire,
qu’es pastor, feratz a cremar.

Qui ben vol de Dieu prezicar
          non deu esser fols ventayre,
          car fols es le prezicayre
que ben ditz e vuelha mal far,
e fols si no·l destrenh temers,
          e fols qui·s fenh que bos sia,
          e fols sel que Dieus oblia,
e fols qui sec sos vas plazers.

On que an, le Devis poders
          sap cals clercx fay bona via,
          e sap be la tricharia
dels fals ples de totz mals sabers,
e sap com per otracujar
          an portels tras lor repaire
          per on intran li cofraire
vergonhos, can van cofessar.

Lo mal qu’ilh fan deu hom blasmar
          e·l ben grazir e retraire:
          ufana non lor play gayre,
que aiso lor puesc yeu lauzar,
ni ricx manjars ni ricx jazers
          ni erguelh ni feunia;
          mas empero totavia
fan so c’a Dieu es desplazers.

A Selon, on es fis pretz vers,
          sirventes, e cortezia,
          al mieu car senhor t’envi a
dir qu’ie·l prec que·s gar de fals clers,

          e qu’ieu soi sieus ses bauzia
per far e dir totz sos plazers.

Bertran Carbonel

Edició consultada:
Martín de Riquer. Los trovadores.
Barcelona, Ariel, 1992.

Tans ricx clergues vey trasgitar

Traducció

A muchos ricos clérigos veo hacer juegos de manos igual que el prestidigitador, que a la hija que tienen de su comadre la convierten en sobrina al casarla; y entre ellos encuentro a verdaderos locos que tienen tanta hipocresía que no se pueden conocer su falsedad ni los engaños de que procede su riqueza.

¡Ay, falsos clérigos!, ¿qué obligación tenéis de hacer tantas locuras y de aparentar todo el día el bien? Bien loco es vuestro deseo. El buen pastor no debe nunca, por ningún motivo, despojar a sus ovejas, y como vosotros, que sois pastores, lo queréis hacer, deberíais ser quemados.

Quien quiere predicar bien de Dios no debe ser loca veleta, pues loco es el predicador que dice bien y quiere obrar mal, y loco si el temor no lo retiene, y loco si se finge bueno, y loco el que olvida a Dios, y loco quien sigue sus vanos placeres.

El Divino poder sabe cuál es el clérigo que va por el buen camino, dondequiera que vaya, y conoce bien la traición de los falsos llenos de toda mala sabiduría; y sabe cómo, por suficiencia, tienen en sus casas postigos por donde entran vergonzantes sus cofrades cuando se van a confesar.

Hay que censurar el mal que hacen y alabar y difundir el bien: no les gusta mucho la ufanía, y en esto los puedo yo elogiar, ni ricos manjares ni rico yacer, ni orgullo ni traición; pero a pesar de todo siempre hacen lo que desagrada a Dios.

Sirventés, te envío a Selon, donde hay leal mérito verdadero y cortesía, a mi caro señor, para decirle que le ruego que se guarde de falsos clérigos,

y que yo soy suyo, sin engaño, para hacer y decir todo lo que le agrada.

(Traducció de Martín de Riquer)

Nota

A la glossa apareix la citació:

Fulcite me rosis,
stipate me malis,
quia langueo.

Es tracta d’una adaptació de la Vulgata Clementina (Canticum Canticorum, 2,5):

Fulcite me floribus,
stipate me malis,
quia amore langueo.

Les versions en català i en castellà són variades:

  • “Sustentadme con frascos, corroboradme con manzanas; porque estoy enferma de amor.” Cipriano de Valera, 1932. La traducció és del 1582.
  • “Sostenedme con flores, cercadme de manzanas: porque desfallezco de amor.” Felipe Scio de San Miguel, 1863. (Una nota a peu de pàgina indica: “La palabra hebrea aschischóth, que en la Vulgata se traslada flores, es trasladada comunmente copas, ó frascos llenos de vino, para que con su olor y fuerza volviese en sí el corazón desmayado.”). La traducció és del 1793.
  • Ea, confortadme con flores aromáticas, fortalecedme con olorosas manzanas, porque desfallezco de amor.” Félix Torres Amat, 1834.
  • “Confortadme con pasas, recreadme con manzanas, que desfallezco de amor.” Nácar-Colunga, 1962. La traducció és del 1944.
  • “Retorneu-me amb panses, conforteu-me amb pomes, que malalteixo d’amor.” Fundació Bíblica Catalana, 1948.
  • “Retorneu-me amb panses, conforteu-me amb pomes, estic malalta d’amor!” Montserrat, 1966. (En una nota a peu de pàgina ens informa de les diferents versions de les cèlebres aschischóth del text masorètic: els Setanta donen μύροις; una variant dels Setanta, l’equivalent de bresca de mel; la versió siríaca, llaminadures. Però indica que una traducció “bastant exacta” seria pa de panses. Tanmateix, la traducció que aplica és panses. Una altra nota precisa que “segons Schmöckel, les panses i les pomes entraven en els banquets cúltics d’Istar, i se’ls atribuïa qualitats afrodisíaques”.
  • “Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d’amor.” Interconfessional, 1994. (Una nota a peu de pàgina indica: “Potser hi ha en el text un rerefons de cultes de la fertilitat.”)

Per altra part, la Nova Vulgata, que data de 1979, dóna:

Fulcite me uuarum placentis,
stipate me malis,
quia amore langueo.

Si ho hagués hagut de traduir en els meus anys de llatinista, tirant de diccionari Spes i d’imaginació, el resultat hauria estat, probablement, alguna cosa com: “Falqueu-me amb coques de raïm, estibeu-me amb pomes, que em migro d’amor”.

Sóc el primer sorprès per l’eclosió, de nou, gloriós i excitant, del “tema de la mare”, ara a través de les “placentes”.

pdf

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s